40è aniversari del GER

totes les fotos aquí

El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d'un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m'agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d'aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m'agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a adormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.

Sant Jordi'12

A la fira de les roses
a firar-me antany aní,
el roser de què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n'he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d'esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.

ANTIFA KOMBAT TOUR

Totes les fotos de KOP aquí

Totes les fotos de NON SERVIUM aquí

Jo no em retracto de res,
no ens fem enrere per res,
caminem contracorrent,
mai no retrocedirem!
Antinazis
Resistencia a la autoridad,
orgullo skin y actitud punk,
no daremos ni un paso atraás,
seguiremos hasta el final!
Antinazis
Kalera irteten gara,
ez gaituzte geldituko,
mugimendu matxinoa,
beti botearen aurka!
Antinazis
Una bala busca el meu cap,
saps que no ens podreu fer canviar,
unides per la llibertat,
fins la victòria final!
Antinazis

Jo et faré el nus de la corbata!

més fotos aquí

És fàcil ser emperador
Amb una púrria de joglars
Com secretaris al dictat.
De desfilada en processó
de besamans en llepaculs
sempre impecable i ben mudat.
-mireu com va l'emperador
Sembla un demòcrata normal
L'emperador estava trist
I els seus amics van preparar
Una gran inauguració.
I ell, preocupat pel "què diran?",
Va demanar un vestit nou
Per a lluir-lo en l'ocasió.
Prompte un senyor de grans bigots
Es va oferir sense badar
Jo puc fer-te un gran vestit
Que només podrà veure
Gent intel·ligent.
Tria tu, si vols, la corbata!
I els dies van anar passant
I cada dia era més car
El vestit de l'emperador.
Però el senyor de grans bigots
Mostrava sempre somrient
Un penjador sense vestit
- No diré res o semblarà
Que no sóc dels intel·ligents.
Arriba la inauguració
I baixa del cotxe oficial
L'emperador en calçotets,
I davant d'ell un gran solar
On s'esperava un hospital
I una banda municipal.
-i ara on estan tots els diners!?
-Em sembla que els portes posats!
Creies que anaves vestit
I només duies un cinturó
Mal cordat.
Qui et farà el nus de la corbata!?
Per les muntanyes i les valls,
per camps i costa se'n riuran
del vestit de l'emperador.
I per molts anys recordaran
Com va haver de fugir corrents
L'emperador en calçotets
Seguit per tots els vilatans
Amb una soga entre les mans
Creies que anaves vestit
I només duies un cinturó
Mal cordat.
Jo et faré el nus de la corbata!

Standstill

MÉS FOTOS AQUÍ

Una vez al año
Algo me empuja a dejarlo todo
Otro desengaño más
Y me voy a lanzar al New Age
Y a tomar por culo
Todos mis amigos
Montarán una coral
Para pedirme por favor
Que vuelva
Y sólo habrá persianas
Y en la puerta telarañas
Y se oirá en mi habitación
Canta la imaginación
Vuelve vuelve vuelve vuelve vuelve
Pero solo habrá un contestador
Sólo habrá un contestador
Has llamado a la casa del resplandor
Ahora estoy durmiendo
Con un hacha en el pecho
No me encuentro demasiado bien
Hoy no
Hoy no quiero hablar contigo
Hoy no puedo hablar contigo
Y mañana tampoco
Y mañana tampoco
Estaré aprendiendo
Estaré entendiendo
Suerte de poder bajar la guardia
El arte de saber con quien
Yo sólo necesito cariño
Tu sólo necesitas respeto
Yo sólo necesito atención
Y quizás
Habrá que buscar
En otro lugar 

Palestina (III)

Hi ha mirades

que s'enyoren de la mar
ancorades en les dunes
on les van abandonar
un mur gris entre oliveres
als matins de llum taronja
de promeses i soldats
Hi ha teulades
que s'ofeguen de calor
un mosaic de roba estesa
minarets entre llençols
els crits del xiquets que juguen
mil somriures de pell bruna
el secret del teu amor
Hi ha poemes
que s'escriuen amb records
als carrers de pell daurada
quan arriba la tardor
taxis buits a la vesprada
la claror d'unes espelmes
núvols prims a l'horitzó
Hi ha silencis
que no es poden explicar
nàufrags d'una antiga guerra
que mai van deixar acabar
un llaüt que plora notes
resos i forats de bales
a les portes de Damasc
Hi ha un amor a la deriva
laberints de carrerons
murals de pols
Hi ha coloms a les finestres
flames i torres de fum
a l'horitzó
Hi ha petjades als paisatges
arbres i turons pelatsllunes de dol
Hi ha colors a les banderes
llàgrimes que omplen els ulls
dels somiadors

Palestina (II)

Hem trepitjat la terra promesa,
hem visitat els camps de refugiats.
Els nens d'Aïda llancen mil pedres,
intenten tombar el mur de l'Apartheid.
Hem vist el fem damunt de les reixes,
botigues tancades en el mercat d'Hebron,
pertot arreu hi ha cases en runes
i homes valents que no abandonen mai.
Hem tractat d'imaginar-nos
que els hereus d'aquesta terra
per fi tornaven a casa
després de seixanta anys d'ocupació
Les mares d'Askar ploren i ploren
mentre ens expliquen el seu gran dolor.
Hem guardat uns minuts de silenci
davant de les tombes dels màrtirs de Jenín.
Hem esgotat la nostra paciència
en cada checkpoint que ens ha tocat creuar.
Hem contemplat la llum del capvespre
des dels terrats de Jerusalem.
Hem deambulat per les platges d'Acre
amb un sol de justícia cremant-nos la pell.
Resulta impossible no enamorar-se
de les lluitadores del 48.
Hem comprovat la força increïble
que podem obtenir si unim les nostres mans.
Hem cantat junts Biladi, biladi
en el Teatre de la Llibertat.

Palestina (I)

Quan el barri s'ha fet fosc
Es sent la crida del bosc
La fera ferotge desallotjada
Esperant l'atac emboscada
Com si fos el vietcong
Creant el caos a Saigon
Sortiu dels bars! Sortiu dels bars, penya!
La poli que no entrarà
No sap que es pot trobar
Si deu, si cent, si milers de feres
Inescrutables, sense forma...
A Gràcia regna la foscor
La fera rugeix a Barcelona
Medició, valoració, càlcul, comparació i victòria
Els bons guerrers guanyant primer i lluitant després
Provocant, burxant, punxant, descpbrim la seva forma
Mesurem la seva força
Guanya primer, lluita després
Atacant a on menys s'ho esperen
A on menys forces tenen
A on les brases cremen
Ocupant la pista de l'aeroport
Si els obrers no volen, avui no aterra cap avió
L'enemic també es vulnerable
El teu cos també pot ser un arma
Com Palestina, com l'entifada
Escuts humans al Prat, a Gaza, a Cisjordània
Les nostres pedres, els nostres cossos
Avui omplen portades
El vietkong son experts mestres en la defensa
Amagats als túnels que han cavat sota terra
A on menys et busquen,
A on menys t'esperen,
L' important és sempre controlar el factor sorpresa
Els obrers del Prat fent-li front als avions
A Palestina el jovent davant els tancs de Sion
L' inescrutable es en tu el vulnerable es en ells

Txarrena

+FOTOS AQUÍ

Todos los gatos acurrucados
esperan que llegue la madrugada.
Todos los gatos parecen pardos
cuando la noche ataca.
Todos tus besos son como el agua
que llama en otoño a la ventana.
Cierro despacio los ojos,
me dejo llevar por tu cara.
Otra vez amanece en tu cuerpo,
las alas de otro sueño.
Eres piedra, eres barro
porque llegas desde dentro.
Todos los gatos acurrucados
esperan que llegue la madrugada.
Todos los gatos parecen pardos
cuando la noche ataca.
Cerca de tí todo es pequeño,
cerca de tí no tengo miedo.
Cierro despacio los ojos,
me dejo llevar por tu cara.
Otra vez amanece en tu cuerpo,
las alas de otro sueño.
Cerca de tí mi cansancio es distinto.
El punto de fiebre que necesito.
Todos los gatos acurrucados... 

Mans, ment i cor

més fotos aquí!

Amb dues mans
per poder colpejar
per forjar un nou destí
aguanten l'eina
usen el martell
que treballa el ferro roent.
El que em dóna la ràbia
per donar un cop encara més fort
em dota de coratge
per encendre el foc
que és capaç de fondre-ho tot.
Les mans, el cor la ment,
formen el meu cos rebel!
La meva ment
idea la forma
ingenia l'anclatge precís
imatge mental
idea visual
que forjarà un nou destí.
Mans, ment i cor
en cerca d'un nou món,
Mans, ment i cor
treballaran el sòl
Mans, ment i cor
en cerca d'un nou món,
Mans, ment i cor
unides en un cos.

Cap rapat!!!

MÉS FOTOS AQUÍ!!!

Cap rapat!! sempre agressiu
Cap rapat!! nascut del ska
Cap rapat!! botes militars
Cap rapat!! agressió antifa 
Skinhead ets!!!
controles els nazis del teu poble
quants cops els hi has trencat el cap
no tens pietat contra els traïdors
Llleialtat!! el bé mes preuat
Pacifisme!! mai ho has pensat
la teva arma ultra-violència!!!Cap rapat!! sempre agressiu
Cap rapat!! nascut del ska
Cap rapat!! botes militars
Cap rapat!! agressió antifa 
Skinhead ets!!!!!
Jove estudiant
Treballa dur
sigues explotat
una miseria cobraràs
per tirar la familia endavant
Cap rapat ets obrer!!
Cap rapat!! sempre agressiu
Cap rapat!! nascut del ska
Cap rapat!! botes militars
Cap rapat!! agressió antifa 
Skinhead ets!!!

Hem trepitjat la terra promesa...

més fotos aquí!!!

Hem trepitjat la terra promesa,
hem visitat els camps de refugiats.
Els nens d'Aïda llancen mil pedres,
intenten tombar el mur de l'Apartheid.
Hem vist el fem damunt de les reixes,
botigues tancades en el mercat d'Hebron,
pertot arreu hi ha cases en runes
i homes valents que no abandonen mai.
Hem tractat d'imaginar-nos
que els hereus d'aquesta terra
per fi tornaven a casa
després de seixanta anys d'ocupació
Les mares d'Askar ploren i ploren
mentre ens expliquen el seu gran dolor.
Hem guardat uns minuts de silenci
davant de les tombes dels màrtirs de Jenín.
Hem esgotat la nostra paciència
en cada checkpoint que ens ha tocat creuar.
Hem contemplat la llum del capvespre
des dels terrats de Jerusalem.
Hem deambulat per les platges d'Acre
amb un sol de justícia cremant-nos la pell.
Resulta impossible no enamorar-se
de les lluitadores del 48.
Hem comprovat la força increïble
que podem obtenir si unim les nostres mans.
Hem cantat junts Biladi, biladi
en el Teatre de la Llibertat.

Ovidi se'n va al Palau - La Fera Ferotge

alguna foto més (aquí)!

A tu t'emprenya molt, que jo et tingui mania.
Va com va.
A mi m'emprenya molt, que tu vagis fent cria.
Va com va.
A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit: Tu calla.
Va com va.
I jo no vull callar mentre tu tens la tralla.
Va com va.
A tu t'han dibuixat i jo trenque la ploma.
Va com va.
A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma.
Va com va.
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida.
Va com va.
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida.
Va com va.
Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou.
Va com va.
I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou.
Va com va. 
Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem. 

Bon any!!!

més fotos aquí

Corro per no sentir que m'he estat quieta, esperant,
corro darrere un somni, que no sé si tinc davant,
corro per l'aventura de córrer darrere algú,
corro per l'energia que em fa venir cap a tu.
Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te'l endur.
Que com una veueta que et diu segueix-lo de prop,
i una, que no t'escoltes, que et diu vés a poc a poc,
algú que de tu escapa, millor deixar-lo marxar
però, potser, si s'escapa, és perquè jo el pugui atrapar.
Corro sota la pluja rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te atrapar.
Corro perquè ja arribi el lloc on hem d'arribar
i veure en els teus ulls si el record segueix allà.
Corro perquè ja arribi el moment de descansar
i saber si ho fas veure, o és cert que et vols escapar.
Corro sota la pluja, rere aquell record tan dolç
que potser encara guardes en algun racó del cor.
Corro perquè en tinc ganes, però si no pares, potser,
al final pensaré que és millor deixar-te marxar.

10 anys de Bankrobber

totes les fotos de la festa >>> aquí!!!

Inhòspit com tu no en trobarem mai
sota d'un pont
dos mil matalassos
demolles i punt
no en farem mai prou
dolor de xiclet que arriba de lluny
seurem al carrer i passarem fred
fred...
Tan pròxim a tu que ho farem malbé
no ens direm mai res
dolor de fum que porta el perfum
que surt del teu coll
tres milions de munts de puntes de tub
dos mil matalassos de molles i punt
extremisme rural i olor de xiclet
soroll de tractors i olor de rostolls
per sempre més
per sempre més, per sempre més
sargantanes al sol...
per sempre més, sargantanes al sol
tres milions de fugues
que em porten a estar més a prop teu
dos mil matalassos de molles i perfum...
...i les sargantanes al sol...